L’enfocament Reggio Emilia

A la nostra escoleta, ens identifiquem molt en la pedagogia de les escoles italianes Reggio Emilia.

L’enfocament Reggià és un mètode d’ensenyament vivencial, el principal objectiu del qual és crear una escola activa, inventiva, on predomini la investigació i la reflexió i, un lloc que possibiliti el benestar dels infants, educadors i famílies per així intensificar les relacions entre tots ells.

També conegut com la pedagogia de la sorpresa, entenem per sorpresa el que sent el nen davant del món i que l’empeny a investigar, a voler aprendre i a donar un sentit al que l’envolta. Però la sorpresa és també el que hem de practicar els adults (famílies i educadors) davant dels infants i dels seus processos, per posar en valor la seva pròpia cultura, la seva manera de construir coneixement.

Al Bosquet d’estels, oferim diversos contextos i convidem a investigar, doncs com deia el pedagog Loris Malaguzzi: “el nen té 100 llenguatges, però els adults els en prenem 99 perquè els diem tota l’estona el que han de fer o com han d’actuar, els traiem les possibilitats de ser ells mateixos”. Per això, gràcies als ambients com l’atelier o les propostes del dia, donem la oportunitat als infants de parlar, de comunicar-se en un d’aquests meravellosos 100 llenguatges.

A la nostra escoleta, els projectes neixen de la quotidianitat. Se sol pensar que treballar per projectes és proposar un tema des del punt de vista de l’adult, però aquesta manera de treballar és artificial i no té en compte l’infant. Per això, partim de l’interès real de l’infant.

L’Escola és dels nens, no per als nens: Els espais permeten relació, exploració, autonomia, moviment.

L’educació convencional posa una gran distància de rols entre alumne i professors, en el cas del Bosquet d’estels, les mestres acompanyem i intervenim des del principi. Per crear un vincle segur, cal tenir en compte les necessitat del nen i no les de l’adult. Hi ha una presència, però no una invasió. Es tracta de crear un context educatiu de qualitat tenint en compte el moment evolutiu i les característiques de cada un dels infants, és a dir, un entorn adequat per a l’aprenentatge. A partir d’aquí, el nen manipula al seu aire, cosa que li permet fer descobriments. L’ambient es converteix en una eina més. Segons la pedagogia Reggiana, l’ambient és un educador més. L’espai no només ha de protegir sinó també desafiar. La mateixa arquitectura i l’espai són fonamentals, es posa cura en l’estètica perquè es considera un dret.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: