El moviment lliure d’Emmi Pikler

Els infants creixen i evolucionen al seu ritme, només hem de proporcionar-los les eines necessàries i observar.

Segons la pedriatra E. Pikler, quan no intervenim en els passos del bebè i deixem que es moguin lliurement i ells mateixos decideixin quins passos evolutius han de donar, es desenvolupen millor i de forma més natural, sense presses i sense forçar-los. Es tracta de respectar els seus ritmes i proporcionar-los materials segurs per al seu desenvolupament natural sense donar-los pautes de joc per a què desenvolupin una psicomotricitat correcta i segura, autoconeixement de les seves capacitats i limitacions i autoconfiança i desenvolupament de la creativitat.

10 principis Pikler

  1. El respecte a la llibertat de moviment i a la conquista de l’autonomia.
  2. Considerar que l’activitat que sorgeix del propi interès dóna satisfacció a l’infant i fa sentir-lo competent.
  3. La importància d’oferir un entorn adequat.
  4. El valor de l’estabilitat i de la regularitat en la relació personal i en l’entorn en què viuen els petits, com a font de seguretat i d’inici de les nocions d’espai i temps.
  5. L’atenció de qualitat i el respecte pel ritme de desenvolupament individual de cada infant. La importància dels estadis d’intents o d’assaigs d’experiències.
  6. El perill de les intervencions d’estimulació que “forcen” el ritme individual de l’infant.
  7. El valor de les activitats de la vida quotidiana:
    • La comunicació verbal de totes les actuacions que l’adult fa amb l’infant. L’adult posa en paraules tot el que va fent a l’infant, li explica tot el que ocorre en el seu entorn.
    • La suavitat dels gestos, tacte, carícies. Moviments suaus de balanceig, lluny de sacsejar l’infant.
    • La petició de la participació de l’infant i l’espera atenta de la seva col·laboració, demanant-li permís, adequant-nos al seu ritme en totes les activitats quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc.
  8. El respecte per la intimitat de l’infant i els moments de no intervenció de l’adult, evitant la pressió de la intervenció continuada o la de diferents adults alhora.
  9. L’observació. La relació infant-adult a diferents distàncies.
  10. Per tenir cura d’un infant l’instint és important, però també es necessita formació.

 

Frases d’E. Pikler i l’institut Lóczy

“Si l’adult es dedica un temps intensament i exclusivament al bebè… després el bebè pot estar amb sí mateix i passar moments tot sol a diferents distàncies de l’adult”.

“Un bebè aprèn molt de l’adult però també ha de descobrir moltes coses per sí mateix, ha de fer la seva pròpia tasca com a bebè”.

Si quan li dediquem la nostra atenció ho fem parlant al mateix temps amb altres persones o fins i tot pensant amb altres coses, després l’infant ens reclamarà contínuament, plorant o amb les estratègies al seu abast, per reclamar el que sent que per dret li pertoca“.

“Tenir cura d’un infant és una tasca realment difícil. Cada dia s’aprenen coses noves, cada dia significa una nova vivència, al final del dia pensem en les coses que hem fet, com ho podríem haver fet millor. Es difícil fer-ho perfecte… fem moltes errades… sempre es pot fer millor”.

 

BIBLIOGRAFIA: Pikler, Emmi (2000) Moverse en libertad. Madrid. Ed. Narcea

Deixa un comentari

%d bloggers like this: